L’AMB ha començat a implementar una nova estratègia per gestionar els seus espais naturals i millorar la infraestructura verda amb una visió transversal, metropolitana i multidisciplinària. Fomentar la construcció d’edificis més saludables amb fusta de proximitat, reduir el risc d’incendis forestals i estimular l’economia circular són els tres grans pilars del pla. En paral·lel, Barcelona és la Ciutat Europea del Bosc 2022.
Més d’una quarta part del territori de la metròpolis de Barcelona està coberta de boscos, la majoria dels quals es troben a Collserola, Serralada de Marina, muntanyes del Baix Llobregat, massís del Garraf i l’Ordal. En total, 17.000 hectàrees de massa forestal metropolitana. A més, els parcs metropolitans, que contenen 30.000 arbres, esdevenen connectors verds fonamentals entre els espais naturals i el teixit urbà. Precisament, aquestes característiques van ajudar a la metròpolis de Barcelona a ser reconeguda com a Ciutat Europea del Bosc 2022 per l’European Forest Institute (EFI), que avala la gestió metropolitana dels espais naturals.
L’AMB, que gestiona la infraestructura verda metropolitana, s’encarrega de la recuperació, manteniment i conservació dels diferents espais oberts i naturals del territori, que esdevindran estratègics en la lluita contra el canvi climàtic i en estimular la indústria de la fusta, tant la destinada a construcció d’edificis com en nous usos.
La fusta com a pilar econòmic
La implementació de la nova estratègia forestal metropolitana inclou des de la planificació territorial fins a la gestió integral dels parcs, passant pel disseny de l’espai públic tenint en compte recursos naturals o la construcció de calderes de biomassa que utilitzin fusta de proximitat. Un dels principals objectius és potenciar la utilització de la fusta en la construcció d’edificis més sostenibles i saludables, ja que es tracta d’un material que redueix la petjada ecològica i les emissions de CO₂ (en més del 30%). També se’n volen incentivar nous usos, com la transformació en pellets i estella. En definitiva, es tracta d’impulsar la industrialització de la fusta com a pilar econòmic a l’àrea metropolitana de Barcelona.
La construcció d’edificis amb fusta redueix en més del 30% les emissions de CO₂ a l’atmosfera
Així, Antoni Farrero, enginyer forestal i coordinador de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, assenyala que “la gran majoria dels boscos metropolitans produeix fusta susceptible de ser aprofitada, ja sigui per construccions com per produir biomassa que generi energia. Necessitem que aquests productes es valorin i generar demanda. I per fer-ho bé necessitem dissenyar plans d’explotació”. A més, s’estima que l’ús de fusta en construcció podria reduir un 55% les emissions de CO₂ i un 61% d’impacte ambiental.
Un altre gran repte que es vol assolir amb una gestió activa del territori agroforestal és reduir el risc d’incendis i millorar la salut dels boscos periurbans. Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat i vicepresident de polítiques forestals de l’AMB, incideix en la posada en marxa del Programa metropolità d’actuacions forestals (PMAF), dotat amb 400.000 euros anuals destinats a fer tasques de manteniment abans de l’època de màxim risc d’incendi forestal, entre els anys 2023 i 2024. “Aquest pla permet als municipis decidir quines actuacions prioritzar: arranjaments de camins forestals; millora o col·locació de rampes per a la sortida de fauna; creació o manteniment de franges de protecció i actuacions relacionades amb la recollida d’aigua de petits dipòsits naturals”, explica Sierra.
400.000 euros anuals es destinaran a tasques de manteniment de boscos abans de l’època de màxim risc d’incendis
L’alcalde de Sant Climent, un dels 25 municipis beneficiaris del PMAF, assegura que “l’àrea metropolitana fa una clara aposta per gestionar els boscos i treballar la resiliència en la lluita contra el canvi climàtic”.
La finca de Can Colomer, al terme municipal de Sant Climent de Llobregat, ha estat escollida per dur a terme actuacions forestals i pastura extensiva (mitjançant una cooperativa de la zona que té cabres i ases) a través de la iniciativa AgroForAdapt, que promou sistemes agroforestals per a l’adaptació climàtica dels sectors agraris i forestals en les zones mediterrànies.
Cinc municipis del Baix Llobregat estrenen calderes de biomassa
L’AMB posarà en funcionament pròximament cinc calderes de biomassa per donar servei a diferents equipaments públics dels municipis de les muntanyes del Baix Llobregat: Corbera, Pallejà, Sant Boi, Torrelles i Sant Climent.
El cost total ha estat d’1.336.500 euros i s’integra en el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PSG), un pla d’inversions que pretén implementar estratègies per a la gestió forestal i recuperar les zones degradades, entre altres.
La instal·lació té com a objectius potenciar la gestió forestal de les muntanyes de la comarca, impulsar les energies renovables en un procés d’economia circular i de reaprofitament i optimitzar els recursos econòmics públics.
Aquests aparells constitueixen una xarxa de calor que subministra energia per tenir aigua calenta i per a les calefaccions d’aquests equipaments públics. El total de les cinc noves calderes permetrà un estalvi d’emissions quantificat en 375,60 tones anuals de CO₂.
Sant Vicenç dels Horts tindrà un equipament fet amb fusta
La llar d’infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts serà el primer equipament públic projectat per l’AMB en tenir la fusta com a element predominant, seguint l’exemple del bloc d’habitatges protegits PISA de Cornellà de Llobregat.
El seu concepte innovador i l’ús de la fusta com a element principal en la seva construcció han fet mereixedor de nombrosos premis d’arquitectura nacionals i internacionals l’edifici PISA de Cornellà de Llobregat, una promoció de 85 habitatges amb protecció oficial finalitzada el 2020.
Després d’aquesta experiència pionera, actualment s’estan construint els primers tres equipaments públics fets amb estructura de fusta contralaminada dins del territori metropolità: la llar d’infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts, en procés d’execució; l’Arxiu Municipal de Ripollet, les obres del qual es preveu que acabin aquesta tardor; i l’ampliació de l’institut de Tiana, que està quasi finalitzat.
Recentment, l’AMB ha aprovat un protocol de sostenibilitat per minimitzar la petjada de carboni dels edificis en el moment de la construcció, i millorar l’eficiència energètica un cop habitat. Aquest full de ruta assenyala la fusta com un dels principals materials constructius, que ha de disposar de garanties de procedència d’explotacions forestals sostenibles.
Entre els principals beneficis de la construcció amb fusta que compleixen els tres edificis projectats per l’AMB hi ha la innovació, perquè en ser un sistema constructiu prefabricat suposa un major control de l’obra i una optimització del temps d’execució; la descarbonització i sostenibilitat, ja que la fusta té capacitat per emmagatzemar CO₂, reduint la petjada ecològica i minimitzant les emissions; la regulació tèrmica, perquè és un material amb molta capacitat de reflectir la radiació solar i, per tant, no acumula tanta calor com un edifici de formigó; i l’impuls al producte nacional o de Km 0, tenint en compte que la majoria de la fusta utilitzada prové de boscos espanyols, de manera que s’afavoreix el mercat nacional i es minimitza la petjada de carboni en el procés de transport.
Així, Antoni Farrero, coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, considera que “almenys la meitat dels edificis de nova construcció haurien d’estar fets amb fusta”.
