El territori metropolità reuneix tots els ingredients necessaris perquè s’hi consolidi un sistema alimentari potent, just i respectuós amb el planeta. Per això, des de fa anys, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa per impulsar i enfortir polítiques alimentàries que permetin l’accés de la ciutadania a una alimentació saludable. L’organisme compta amb un pla d’acció concret i ha encetat una convocatòria de subvencions per impulsar activitats econòmiques alimentàries als municipis.
Aliments d’origen vegetal, frescos i molt poc processats. Ous, lactis fermentats i peix. La carn, sobretot blanca i magra. Aquests són alguns ingredients bàsics que formen part de la dieta mediterrània, una de les propostes d’alimentació més saludables, però també una de les més coherents amb el territori: potencia l’ús dels aliments de proximitat i estacionals.
Seguint aquests valors, des de fa anys, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa per tirar endavant polítiques alimentàries que brindin a la ciutadania la possibilitat de seguir un model d’alimentació saludable, equilibrat, sostenible i que, econòmicament, estigui a l’abast de tothom. “La societat ha pres consciència del vincle que hi ha entre l’alimentació i la salut de les persones”, assegura Salvador Milà, director de les àrees de Presidència i Planificació Estratègica de l’AMB. “La gent cada cop s’interessa més per saber d’on són els productes que menja i de quina manera han arribat a casa seva”, afegeix. En aquest context, la conservació d’espais agraris a l’àrea metropolitana s’ha convertit en un aspecte cabdal a l’hora de promoure una alimentació de qualitat.
El territori metropolità té tots els ingredients per vertebrar una organització alimentària potent, sostenible i justa.
De fet, el territori metropolità compta amb tots els ingredients necessaris per aconseguir vertebrar una organització alimentària potent, sostenible i justa. D’entrada, els 636 quilòmetres quadrats que formen l’àrea metropolitana tenen sòl agrícola per conrear, amb zones com el Parc Agrari del Baix Llobregat, Collserola o la Serralada de Marina, per exemple. En segon lloc, el territori té infraestructures que permeten captar l’aigua i abastir els conreus, com la conca del riu Llobregat o l’aqüífer del Besòs. Als polígons del Vallès i el Baix Llobregat ha arrelat una indústria agroalimentària de nivell; als municipis ha florit una extensa xarxa de comerç de proximitat, i les administracions hi han impulsat punts verds, deixalleries i ecoparcs, peces essencials per gestionar els residus i fomentar el reciclatge.
Amb aquestes valuoses peces al tauler, l’AMB busca posicionar el sistema alimentari com un vector rellevant a l’hora de garantir la funcionalitat i la resiliència de les ciutats metropolitanes, com ho són la mobilitat, abastiment d’energia o la gestió de l’aigua. El treball intens i ambiciós que ha anat fent l’organisme ja ha començat a donar fruits. “Les administracions locals han posat l’alimentació a la seva agenda: des de la producció fins al consum”, constata Milà. “Nosaltres volem ajudar-los a promoure una cultura municipal al voltant de l’alimentació, coordinant actuacions i preservant espais agraris mitjançant la planificació urbanística”, resumeix Milà.
Cap a l’alimentació sostenible
Una de les passes que ha fet l’AMB per potenciar el sistema alimentari ha estat la creació del Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2020-2023. Es tracta d’una eina que identifica, ordena i sistematitza les principals accions que afecten el sistema alimentari, i en planteja de noves. “El pla inclou 32 mesures, que s’agrupen en set línies d’actuació”, sintetitza Milà. “S’hi parla des de mesures que afecten la governança i la creació de polítiques públiques alimentàries, fins a la distribució i la comercialització d’aliments de proximitat, ecològics i de circuit curt”, afegeix. El document també inclou accions per promoure les dietes saludables, sostenibles i accessibles; incentivar la producció alimentària respectuosa amb el medi ambient; ordenar i planificar el territori des del punt de vista urbanístic i de creació d’infraestructures; traçar estratègies comunicatives per fomentar l’alimentació sostenible, i trobar la manera de limitar el malbaratament i les pèrdues de menjar, entre d’altres. En aquest sentit, l’AMB participa, amb set regions més, en el projecte europeu Foodclic per detectar, capacitar i enfortir les xarxes d’actors que poden afavorir les polítiques alimentàries locals i regionals.
L’AMB enceta una convocatòria d’ajuts per fomentar activitats econòmiques vinculades amb l’alimentació sostenible.
Darrerament, però, el sistema alimentari s’ha vist afectat per noves conjuntures, com l’increment del preu dels factors de producció i dels productes finals. És per això que l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB ha activat una línia de subvencions dirigida als municipis metropolitans per fomentar activitats econòmiques vinculades amb l’alimentació sostenible. “Aquest 2023, hem dotat la convocatòria amb 200.000 euros, i el 2022 la vam dotar amb 150.000”, destaca Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB.
“Volem que aquestes subvencions serveixin perquè els ajuntaments del territori metropolità impulsin, juntament amb altres actors del sector, polítiques alimentàries realment potents i innovadores, que estiguin al servei de la sostenibilitat i de la seguretat alimentària”, concreta. Les subvencions ja es poden sol·licitar.
Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat, peces essencials per a l’organització alimentària
El Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat són dos indrets clau en l’organització del sistema alimentari de la metròpolis de Barcelona. Compten amb extensions de sòl agrícola ideals conrear-hi una gran varietat d’aliments. A més, en el cas del parc agrari, també hi ha infraestructures per captar l’aigua del riu Llobregat i abastir els conreus. “L’espai agrari és molt valuós per al sistema alimentari, però també permet dinamitzar l’economia local i millorar l’abastiment dels mercats municipals amb productes de proximitat”, recorda Salvador Milà, director de les àrees de Presidència i Planificació Estratègica de l’AMB.
En el cas de Collserola, un pla especial de protecció reconeix i identifica les àrees prioritàries per a l’agricultura i la ramaderia. El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola impulsa Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat, peces essencials per a l’organització alimentària accions de dinamització, assessorament i ajudes econòmiques per a la pagesia i els ramaders que hi treballen. Amb una dotació de prop de 200.000 euros anuals, l’organisme finança programes com Alimentem Collserola, que promou la transició agroecològica, i altres iniciatives encarades a millorar l’agrodiversitat de l’espai, subvencionar despeses de les activitats agràries i ajudar a adquirir maquinària, entre d’altres.
El Parc Agrari del Baix Llobregat és també un actor imprescindible per abastir d’aliments les ciutats que l’envolten i reduir la petjada ecològica. Té un dels sòls agronòmicament més fèrtils de Catalunya i permet la producció d’una gran varietat de conreus d’horta i fruiters. Conservar, gestionar i posar en valor aquests espais agrícoles és clau per caminar cap a l’alimentació sostenible.
